2ª Ressenya

2ª Ressenya

LA VEÏNA AMB PICOR DE NAS

Dades del llibre: SALA i VILA, Carles. Em pica el nas de la vena. Editorial Takatuka, Barcelona. Les il·lustracions són de CANZI, Nerina. Ed 2017.

Em pica el nas de la veïna és un dels llibres de narrativa infantil de l’autor Carles Sala i Vila, autor gironí caracteritzat per escriure llibres de literatura infantil i juvenil,  en català. És mestre de professió, compagina l’artesania i la docència amb l’escriptura infantil. De fet, ha guanyat diferents premis com el Premi Barcanova 2009, el Premi Folch i Torres 2009 o el Premi Vaixell de Vapor 2009.

Nerina Canzi, artista argentina, va naixer al 1958. Va obtindre el seu títol de professora de dibuix i pintura a l’Escola Nacional de Belles arts “Prilidiano Pueyrredón. En 2006, va retornar a l’Argentina i va enfocar el seu treball en il·lustracions i disseny gràfic, així com a escriure contes per a xiquets i xiquetes que ella mateixa il·lustra.

Aquest llibre compta amb 36 pàgines. Respecte al format, és un llibre de grandària mitjà amb tapa dura i amb dibuixos a la portada i contraportada on ens proporciona als lectors informació sobre els personatges que hi apareixen i del que tracta el conte. 

Aquest llibre ens conta la història d'Ernest, el protagonista d’aquest conte. L’Ernest es troba a casa amb els seus pares quan de sobte piquen al timbre; és la nova família que ha vingut a viure al mateix edifici. Aquests han fet una visita per a presentar-se, l’Ernest ha vist a la seua nova veïna, la Rosó, i sent una sensación una mica estranya: li pica el nas, però no el seu, el de la seua veïna. A partir d’aquest moment, l’Ernest no vol coincidir amb ella a causa d’una gran inseguretat fins que un dia es van trobar en una situació que no hi havia escapatòria. Es van quedar els dos tancats a l’ascensor de l’edifici una bona estona, prou temps per a aclarir que la Rosó també sent una picor al nas, però no al seu, al de l’Ernest! Ací comença el primer amor.

Aquest llibre, per tant, és un llibre d’amor, amb una narrativa caracteritzada per la metàfora amb un plantejament senzill i un títol que ofereix curiositat. És així que l’autor demostra que pot escriure sobre una història d’amor sense intoxicar als lectors amb les típiques paraules o frases embafadores o situacions convencionals. És un text on es parla amb subtilesa del naixement d’una amistat, de l’amor a primera vista i, sobretot, de la timidesa. En resum, tracta de temes de la vida quotidiana però des d’un punt de vista metafòric, on el que es busca és fer reflexionar als lectors menuts i també a identificar-se amb el protagonista. 

Quant al narrador, és el protagonista principal del conte, l’Ernest. Es parla en primera persona en tot moment i en passat, és a dir, és ell el que ens conta als lectors la seua història d’amor. Per tant, el punt de vista és intern. D’altra banda, l’ordre cronològic de la història és lineal. Ernest ens conta com va conèixer a la Rosó i com al llarg del temps va sorgir la seua primera conversa on va començar la seua amistat. 

Per altra banda, els diàlegs que apareixen al conte són contats pel protagonista per complementar la seua descripció sobre la història. En tot moment indica qui parla, i de manera directa ens mostra la primera conversa que va tenir amb la Rosó. 

Uns dels aspectes més importants d’aquest conte és el rol dels personatges. En general, estem acostumats a llegir històries d’amor convencionals on el personatge masculí és el que dóna el primer pas quan comença a tindre sentiments per una dona. En aquest cas, és la Rosó la que té aquesta iniciativa i comença a parlar-li en primer lloc a l’Ernest. Per altra banda, els familiars dels dos personatges principals intervenen de la mateixa manera, tant els homes com les dones. Per tant, el rol dels personatges femenins i masculins estan en igualtat de condicions. 

Respecte a  les il·lustracions, n’apareixen contínuament en totes les pàgines. Actuen com a informació complementària del text, il·lustrant en tot moment els actes que van succeint al llarg del relat. D’aquesta manera ens facilita veure els personatges i les diferents situacions.

A més, la proposta estètica té un matís surrealista que projecta les imatges més enllà del text en altre sentit, ho fa amb la presència de conillets còmplices de la història dels protagonistes. 

Pel que fa al llenguatge, Carles utilitza un vocabulari senzill i variat. A més, utilitza frases fetes com ara és “xerrar pels descosits” o ‘’de cop i volta”. L’ús de frases fetes criden l’atenció del lector ja que fan la lectura més amena i divertida. Respecte al vocabulari, és senzill però l’escriptor utilitza diferents expressions que sí poden resultar difícils d’entendre per a xiquets i xiquetes de curta edat, posem per cas “alguna cosa l’atabala”. En general, si és comprensible, ja que els personatges principals de la història tenen la mateixa edat aproximadament que els lectors i, per tant, comparteixen el mateix llenguatge. 

En darrer terme, respecte a la narració final del llibre, es tracta d’un final feliç però obert. En aquest cas, els personatges es declaren mútuament respecte al sentiment que sent l’un per l’altre, aleshores, el llibre acaba on comença l’amistat i amor de l’Ernest i la Rosó. Al final de la narració no hi apareix cap epíleg. 

A tall de conclusió, aquest llibre és apropiat per a xiquets i xiquetes d’infantil, ja que parla d’un tema com és l’amor i l’amistat molt típic però, aquest relat ho tracta des d’un punt de vista metafòric. Amb açò Sala i Vila aconsegueix fer reflexionar als lectors i parlar d’aquests temes d’una manera més divertida. A més, també és apte per als infants, ja que el tema de la igualtat de gènere es respecta en tot moment, de manera igualitària.